Exposició del projecte grupal

Ahir va ser el gran dia, vàrem fer l’exposició del nostre projecte grupal.

En general, tots els projectes de les meves companyes em varen parèixer molt interessants i, realment, vaig gaudir amb les seves aportacions i amb les idees tan originals i fresques que es varen oferir.

Hi havia un projecte on, al igual que el nostre, també es treballava el reciclatge, però aquestes companyes l’havien enfocat des d’altre perspectiva diferent a la nostra. També hi havia un projecte sobre alimentació, altres sobre la lògico-matemàtica, un altre sobre els sentiments i altre sobre els animals.

Es va notar que tots els projectes duien molta feina darrera i que havien estat dissenyats amb molt il·lusió i ganes d’aprendre i d’aportar coses noves.

Pel que fa a la nostra exposició, cal comentar que em vaig posar molt nerviosa. Al igual que les meves companyes, teníem aquest sentiment d’angoixa per què pensàvem que no ens donaria temps de defensar el nostre projecte en el temps que marcava el “pechakucha”. Això va suposar, personalment, una mica més de nervis a l’hora de parlar davant la resta de companys.

Però en general, estic molt satisfeta de la feina que vàrem fer, ja que crec que sí vàrem assolir els objectius plantejats des d’un primer moment, i vàrem aconseguir transmetre el nostre treball als companys i a na Marina. 

"Pechakucha"

A un parell de dies de fer la exposició grupal del projecte que hem realitzat al llarg de l’assignatura, me trobo amb una mica d’angoixa i inseguretat, cosa que molt poques vegades m’ha passat abans d’una exposició.

El fet de tenir que presentar el nostre projecte a les companyes i a na Marina amb un format tant estructurat com és el “pechakucha”, crec que ha fet que els meus nervis aflorin i em preocupi per aquesta exposició.

En la meva opinió el “pechakucha” és una eina molt dinàmica per a fer presentacions, cosa que és favorable per a nosaltres, ja que som molts grups els que hem d’exposar els nostres projectes el mateix dia. 

Però, per altra banda, aquesta eina ens produeix una mica d’angoixa, ja que és difícil aconseguir resumir en 20 diapositives que durin 20 segons tot el treball realitzat al llarg d’aquestos mesos.

Per això, hem intentat agafar els aspectes més significatius del procés i del nostre projecte en si, per a mostrar-ho a la resta de companyes i aconseguir transmetre realment el que hem fet.

Esperem assolir els nostres objectius i que els resultats siguin els esperats. 

TREBALL GRUPAL

Aquesta setmana na Marina ens ha deixat l’opció d’anar a classe o no, per tal d’aprofitar i fer feina amb el nostre projecte.

Com que una de les components del nostre grup fa feina al matí, i només podem aprofitar les tardes per avançar el nostre treball, vàrem decidir demanar un aula de la seu per a nosaltres soles i dedicar-nos exclusivament al nostre projecte.

Pel que fa al software en si, ja el tenim quasi enllestit. Les activitats del joc estan totes confeccionades, però estem acabant de revisar els aspectes tècnics per a que no hi hagi cap error al nostre joc. 

Respecte a la guia didàctica que acompanya al software també està molt bé encaminada i només manquen un parell d’aspectes a redactar. El que més feina ens ha portat ha estat descriure una a una les diapositives que formen el software.

Després de tenir el software i la guia quasi acabats, hem començat amb el “pechakucha”, eina amb la qual farem la presentació del nostre projecte a les companyes de classe.

Penso que hem dedicat molt de temps i treball a realitzar aquest projecte, i que hem assolit els objectius que ens havíem plantejat. El que no volíem era veure-nos a últim moment, endinsades en els exàmens, amb feina del projecte per realitzar.

Tot el grup estem satisfetes de la feina realitzada!

Pissarra Digital

A la darrera sessió, vàrem treballar amb la Pissarra Digital. Fins a aquest curs jo mai havia vist una pissarra digital i menys encara l’havia fet servir per alguna tasca. En aquesta sessió, vàrem tenir l’oportunitat de conèixer algunes de les accions que podem realitzar amb la pissarra digital, com són, escriure, esborrar, pintar amb diferents colors, etc., i realment, vaig quedar sorpresa amb les coses que es poden fer.

Però, com que encara no estic gaire familiaritzada amb aquesta eina, no conec molt recursos per posar en pràctica amb la pissarra digital dins un aula. M’agradaria conèixer més sobre aquesta i poder realitzar activitats amb els infants realment innovadores i de gust per a aquestos. Na Marina ens va donar alguns exemples de com crear un conte que em van parèixer molt interessants. Encara així, crec que amb aquest recurs pots perdre una mica de temps sinó coneixes ben bé els aspectes tècnics. Per això, per tal de fer feina en un futur amb una eina d’aquestes característiques hauríem de formar-nos en el tema i fer-la una eina nostra, capaç d’utilitzar fàcilment.

En mi opinió la pissarra digital és una eina per a fer interactuar als infants dins l’aula. Amb aquesta hem de donar als infants l’oportunitat de crear i poder mostrar a la resta de companys, així com, fomentar el treball en grup. Crec que és una eina molt atractiva que pot agradar als alumnes, i d’aquesta manera, fomentar la motivació i l’interès per l’ús de les noves tecnologies com a eines d’aprenentatge.

Així, després de tenir un primer contacte amb la pissarra digital estic molt motivada a continuar coneixent aspectes d’aquesta i a aprendre a utilitzar-la de forma significativa per a tenir-la com a “companya” d’aula en un futur. 

HIPERTEXTO E HIPERMEDIA EN LA ENSEÑANZA UNIVERSITARIA. JESÚS SALINAS.

Segons diu Jesús Salinas  a la seva lectura:

- Hipertext: tecnologia software per organitzar i emmagatzemar informació en una base de coneixements.

- Hipermèdia: aplicacions hipertext que incloeixen gràfics, àudio i vídeos.

- Multimèdia: classe de sistemes de comunicació interactiva controlada per ordenador que crea, emmagatzema, transmet i recupera xarxes d’informació textual, gràfica i auditiva.

La Hipermèdia és un hipertext multimèdia.

Els quatre elements bàsics d’un sistema hipermèdia són:

1. Node: fragments de text, gràfics, vídeo i altra informació. És la unitat bàsica d’emmagatzament d’informació.

2. Connexions o enllaços: interconnexions entre nodes que estableixen la interrelació entre la informació dels mateixos.

3. Xarxa d’idees: es l’estructura organitzada del sistema. L’estructura del node i l’estructura de connexions formen una xarxa d’idees.

4. Itineraris: guies.

Salinas diu que tant els elements descrits, com la interacció entre els usuaris i el sistema hipermèdia, ens poden portar a un millor coneixement del funcionament dels sistemes hipermèdia.

Aquesta lectura m’ha ajudat a conèixer molt millor aquestos conceptes i a resoldre confusions. Salinas resumeix de forma molt precisa els conceptes i deixa molt clar els termes per a iniciats en el tema, com jo mateixa. 

Les TIC com a eina educativa escola-família

Com impliquem a les famílies en les TIC?

Per tal d’inserir a les famílies a la vida de l’escola i a l’ús de les noves tecnologies, hem de seguir un pla d’actuació.

Aquesta pla d’actuació consta dels següents passos:

1. Coneixement. Conèixer a les famílies dels nostres alumnes: saber a que es dediquen, si treballen de nit, si poden passar més temps amb els seus fills, si tenen xarxes socials, etc.

Aquesta informació s’aconseguirà a través de qüestionaris, de reunions, etc.

2. Informació. Informar a les famílies sobre el que es fa a l’escola a través de reunions, de la pàgina web de l’escola, etc.

3. Formació. Formar a les famílies en TIC.

4. Participació. Fer que les famílies participin en la vida de l’escola.

5. Col·laboració. Fer que les famílies col·laborin a l’escola, motivant als pares per a que s’impliquin.

El centre ha de ser l’encarregat de dissenyar aquest pla d’actuació amb l’objectiu d’implicar als pares en la formació de les competències digitals dels seus fills.

No és fàcil establir una relació de col·laboració i cooperació amb les famílies de l’escola, ja que moltes d’aquestes no tenen aquesta predisposició i es neguen a formar part de la vida de l’escola. Però, com a futures docents, hem de treballar en aquesta tasca i hem d’actuar de la manera adequada per tal de donar lloc a oportunitats per a les famílies del centre. 

LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE LES TIC

Com a futura docent, tinc consciència de que un aspecte molt important dins el centre escolar és mantenir una comunicació fluïda i contínua dins aquest, i a la vegada amb les famílies.

D’aquesta manera, les TIC són una eina indispensable per fer possible aquesta comunicació entre tots els components del  procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants.

Per una banda, és necessària la comunicació dins el centre, és a dir, entre mestres. Aquestos han de mantenir una comunicació constant per tal de realitzar una tasca coordinada i de forma cooperativa dins el centre escolar. Aquesta comunicació es pot donar a través de blocs educatius, webs o espais on de forma privada els docents puguin compartir les seves experiències.

Per altra banda, també és necessària mantenir la comunicació amb els pares dels alumnes del centre. Aquestos s’han de mantenir informats dels processos que els seus fills realitzen a l’escola, a la vegada que s’han de fer partícips del seu procés d’aprenentatge. Aquesta comunicació es pot dur a terme fent servint les TIC a través de, per exemple, blocs educatius on els pares podran informar-se sobre els esdeveniments que es donen a l’escola, i alhora podran participar de forma activa. Per a això, és necessària un alt grau d’implicació per part de les famílies, sinó aquesta comunicació no serà mai possible.

Per tal d’aconseguir aquesta comunicació a través de les TIC, el centre haurà de gaudir dels recursos necessaris, com són: accés a Internet, ordinadors disponibles, suport tècnic, formació del professorat, implicació per part de tots els components del centre, etc.

Per tant, és una feina de TOTS fer possible aquesta comunicació fluïda i contínua que tant important és per al procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.